El 6 de maig de 1968, a Estrasburg es va redactar la Carta Europea de l’ Aigua. Les idees que conté segueixen sent una font de reflexió per escometre una bona gestió d’aquest bé comú anomenat aigua i que és un tresor universal en perill.
CARTA EUROPEA DE L’AIGUA
1. No hi ha VIDA sense aigua. L’aigua és un bé preciós, indispensable en totes les activitats humanes.
2. Els recursos de l’aigua dolça NO SÓN INESGOTABLES. És indispensable de preservar-los, i si es possible, incrementar-los.
3. Alterar la qualitat de l’aigua és PERJUDICAR LA VIDA de les persones i la dels altres ésser vivents que en depenen.
4. La QUALITAT de l’aigua ha de ser preservada a nivells adaptats a la utilització per a la qual està prevista i ha de satisfer especialment les exigències de la salut pública.
5. Quan l’aigua, després de l’ús, es retornada al medi natural, no ha de COMPROMETRE els usos posteriors que s’en faran, ja siguin públics o privats.
6. Per a la conservació dels recursos de l’aigua, és essencial el manteniment d’una PROTECCIÓ vegetal adequada -de preferència forestal- sobre els continents.
7. Els RECURSOS de l’aigua han de ser objecte d’un inventari.
8. La bona GESTIÓ de l’aigua ha de ser objecte d’una planificació decidida per les autoritats responsables i competents.
9. La salvaguarda de l’aigua implica un ESFORÇ important de recerques científiques, d’informació d’especialistes i d’informació pública.
10. L’aigua és un PATRIMONI comú, el valor del qual ha de ser reconegut per tothom. Tots tenim el deure d’economitzar-la i d’usar-la amb compte.
11. La gestió de les existències de l’aigua hauria d’inscriure’s en el marc d’una CONCA NATURAL hidrogràfica abans que en el de les fronteres administratives i polítiques.
12. L’aigua NO TÉ FRONTERES . És un recurs humà que necessita una cooperació internacional.
Estrasburg, 6 de maig de 1968.
1. No hi ha VIDA sense aigua. L’aigua és un bé preciós, indispensable en totes les activitats humanes.
2. Els recursos de l’aigua dolça NO SÓN INESGOTABLES. És indispensable de preservar-los, i si es possible, incrementar-los.
3. Alterar la qualitat de l’aigua és PERJUDICAR LA VIDA de les persones i la dels altres ésser vivents que en depenen.
4. La QUALITAT de l’aigua ha de ser preservada a nivells adaptats a la utilització per a la qual està prevista i ha de satisfer especialment les exigències de la salut pública.
5. Quan l’aigua, després de l’ús, es retornada al medi natural, no ha de COMPROMETRE els usos posteriors que s’en faran, ja siguin públics o privats.
6. Per a la conservació dels recursos de l’aigua, és essencial el manteniment d’una PROTECCIÓ vegetal adequada -de preferència forestal- sobre els continents.
7. Els RECURSOS de l’aigua han de ser objecte d’un inventari.
8. La bona GESTIÓ de l’aigua ha de ser objecte d’una planificació decidida per les autoritats responsables i competents.
9. La salvaguarda de l’aigua implica un ESFORÇ important de recerques científiques, d’informació d’especialistes i d’informació pública.
10. L’aigua és un PATRIMONI comú, el valor del qual ha de ser reconegut per tothom. Tots tenim el deure d’economitzar-la i d’usar-la amb compte.
11. La gestió de les existències de l’aigua hauria d’inscriure’s en el marc d’una CONCA NATURAL hidrogràfica abans que en el de les fronteres administratives i polítiques.
12. L’aigua NO TÉ FRONTERES . És un recurs humà que necessita una cooperació internacional.
Estrasburg, 6 de maig de 1968.
